Microrelats d'estiu:
ROC
Són les 7 del mati, però fa estona que en Roc s’ha aixecat i mira com obrir la finestra de vidre que dona a la porxada. Ahir va sentir renou fins molt tard i pot intuir entre els raigs de sol que tot va quedar a la taula. El gel està fus dins el seu propi plàstic i algunes mosques ballen envoltant el menjar. En Roc troba la clau davall les faldes de la cortina i aconsegueix sortir. Encara fa fresca, però el sol enlluerna prou per saber que serà un dia de calor.
En Roc no troba el que cerca, fa la volta a la terrassa, mira a les gandules, torna a entrar a la casa, no fos cosa que algú ho entràs el vespre. No hi és. Torna a sortir i amb cara d’oi s’apropa a la taula bruta. Ho intueix entre tassons i llosques. Li han quedat les marques dels culs de les copes, i té taques de cendra, però ara ja el te a les mans.
En Roc fica els peus a la piscina, i amb el seu llibre a les mans se n’oblida que el seu pare no s’aixecarà fins d’aquí moltes hores, i que potser s’aixeca de mal humor, com quasi sempre. Però ara tot importa menys, perquè va trobar a les estanteries les històries dels cinc d’Enyd Blyton, i l’estiu és molt millor així.
