Microrelats d’estiu. Part III: Ell i ella

Blog: Microrelats d’estiu. Part III: Ell i ella

Microrelats d'estiu:

ELLA i ELL

S’havien trobat per la coneguda aplicació mòbil per trobar parella, o “rollo”, o el que fos que cercaven. Ell havia volgut quedar amb ella pràcticament el mateix dia que començaren a parlar. Ella  li va explicar que era nova en aquest món i que necessitaria xerrar una mica més.

Un cop donada aquesta explicació va pensar que no li escriuria més, que ell volia quedar pel que volia, però la sorpresa va ser quan es varen passar una setmana missatge va, missatge ve. Ell insistia de tant en tant que tenia ganes de conèixer-la i de veure-la, ella ho retardava. Estava especialment a gust en aquest àmbit, però també li varen poder les ganes. Varen quedar una setmana després d’haver-se començat a escriure i va anar especialment bé.

Eren com dos extraterrestres de mons diferents que encaixaven a la perfecció, l’humor va ser el fil que va cosir allò. No va passar res, ella es va voler fer la ronsa, tot i que ja duia el bodi de randes davall el vestit, i va voler allargar aquell sentiment de sentir-se desitjada. La sort o la desgràcia feia que en les pròximes setmanes no es poguessin tornar a trobar. Ell partia de viatge, després ella, desprès se’n tornava ell i així gairebé un mes. Però ell va fer el que ella desitjava, però no sabria gestionar. Va continuar mantenint el contacte, li desitjava un bon dia, li enviava vídeos i fotos de la seva aventura.

Però ella… ella era massa fràgil, i tornar al mercat li destaparia ferides que pensava que ja tenia tancades. L’angoixa de si la resposta no és prou ocurrent, la pena de si es cansa d’escriure, la incertesa de si mai es tornarien a veure i el convenciment que ell trobaria algú millor que ella. Aquell era el seu taló d’Aquil·les, ella se sentia inferior, sempre, i amb aquest tants altres sentiments on la menjava l’ansietat. Però el temps va anar passant, i entre nirvis, mitges rialles i deixar fluir, tornaren a veure’s.

Ella volia explicar-li una mica què li passava, les dificultats que tenia per gestionar segons quines emocions, i va trobar la millor forma de fer-ho. Li va comprar un llibre. El món groc, de n’Albert Espinosa. A la dedicatòria posaria que passés el que passés, ella hauria estat un “groc” per a ella. Que sense saber quant de temps, ni com, ell ja hauria significat una cosa prou important.

Acabar de curar-se i tornar a volar.

Què signifiquen per a tu els llibres aquest estiu?

Comparteix a les teves xarxes!

Share on whatsapp
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on telegram

Segueix-nos a les xarxes socials!